ACTIVITAT PRÈVIA

Definició del mitjà i trets distintius.
Història del còmic.
La vinyeta: formes i grandàries, planificació, composició. i perspectiva.
Els personatges: expressions facials i moviment del cos.
Els textos i els símbols gràfics.
El muntatge: transicions entre vinyetes, les el·lipsis i el procés de realització.
Bibliografia

DEFINICIÓ DEL MITJÀ I TRETS DISTINTIUS

El còmic és un mitjà expressiu que combina tant imatges fixes com text narratiu. Busca entretenir, explicar una història, habitualment mitjançant il·lustracions dividides en diverses vinyetes, les quals poden ser d'infinites maneres.

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS:

Organització seqüencial: el còmic està composat per vinyetes, les quals estan fetes d’imatges, estan ordenades, normalment cronològicament, per tal d’explicar una història/acció.

Codis pictocinètics: es fa ús de imatges i/o senyals que representin moviment, com ara les línies cinètiques en una pilota, per marcar que aquesta està en moviment.

Codis audiopictòrics: els sons es representen de manera gràfica. Ex: Boom! …
Espai i temps: Té capacitat per transmetre la sensació del pas del tems, mitjançant la seqüència de vinyetes i sensació d'espai, que és el que la imatge exposa.

Guió i dibuix: el guió és escrit per un escriptor i és qui s'encarrega de la part narrativa del còmic, mentre que del dibuix se’n encarrega el dibuixant i ell, per tant, és qui s’encarrega de l’aspecte plàstic.
Textos plàstics: És important la disposició i el format dels textos, aquests elements conformen una funció expressiva que va més enllà de la literalitat. Per això, les bafarades poden significar un pensament, o els textos grans poden significar un crit.

Capacitat simbòlica: Els símbols en els còmics serveixen per transmetre idees més complexes i s'associin directament al món del còmic. Per exemple una bombeta ensesa significa una idea

Llenguatge col·loquial: El llenguatge verbal que s'utilitza en el còmic acostuman a ser molt natural, amb la intenció de fer-lo el més quotidià possible.

HISTÒRIA DEL CÒMIC

Per començar, parlarem dels antics egipcis, els quals representaven en dibuixos i jeroglífics la seva història sobre fulls de papir,també feien murals en forma de tira, que incloïen imatge i text. Altres exemples són les vidrieres, el tapís de Bayeux, les columnes romanes commemoratives (com la Trajana o la de Marc Aureli), els retaules medievals (amb els quals, mitjançant imatges, s'explicaven al poble històries, crims i successos en general). Les Auques i Auca estaven destinades a nens i adolescents. Aquestes publicacions es van començar a editar a França a partir de 1820, es caracteritzaven per narrar petits contes i aventures mitjançant il·lustracions.

La història del còmic es relaciona més correctament amb la de la impremta i la caricatura. El còmic es crea a partir del seu llenguatge icònic, les primitives vinyetes, totes de la mateixa mida i amb els textos al peu o inclosos en el dibuix. Aquestes seran substituïdes per vinyetes i textos de diferents mides.

El 1796 Jean Charles Pellerin és qui actua com a pioneer d’aquesta indústria creant, a França, produccions d’estampas conegudes com imatges d’Espinal. Després d’això els tres grans iniciadors dels còmics del segle XIX són Rudolphe Töpffer, Christophe i Wilhelm Busch.

El 9 d’abril de 1893 es va publicar, en format de vinyeta, la primera pàgina “de historietas” al diari New York Times amb el famós personatge Yellow Kid. Posteriorment de la vinyeta en va desenvolupar la tira, que són un conjunt de vinyetes juntes que representen una acció o història. Més endavant els còmics es van industrialitzar gràcies a Los Syndicates nord-americans. Fins aquell moment les impressions dels còmics estaven lligades a les redaccions dels diaris. El 1915 el King Features Syndicate té la finalitat de produir i distribuir els còmics al gran mercat mundial.

Pel que fa Espanya, al 1923, els còmics neixen de la revista Pulgarcito on hi apareixen personatges com Zipi-Zape o Mortadelo y Filemon (1936).

zipi-zape-kwOE-U701013732765aLI-624x385@