CINEMES EDISON
Blow Up
El passat dimecres 21 d'octubre vam anar als cinemes Edison de Granollers. Vam anar a veure la pel·lícula de Blow Up, una pel·lícula britànica-italiana-estatunidenca de Michelangelo Antonioni, estrenada el 1966.
​
ARGUMENT DE LA PEL·LÍCULA
La pel·lícula la situem a Londres als anys 1960. En Thomas és un fotògraf de moda, que viu bastant estressat per la seva feina. Un matí decideix anar a fer fotos a un parc on no hi ha ningú, només una parella que s'abraça. En Thomas decideix fotografiar-los de lluny i finalment la dona (Jane) s'adona que els està fotografiant i molt molesta va ha reclamar-li les fotografies, Thomas després de dir-li molts cops que no aconsegueix escapar-se de la dona.
A la tarda, Jane troba l'estudi del fotògraf i aconsegueix que Thomas li dongui una pel·lícula, però no és la bona. Quan la dona marxa de l'estudi, Thomas revela les fotografies del parc, i s'adona per ampliacions successives (blow-up significa 'ampliació' en anglès) que ha estat testimoni d'un homicidi.
Va de nit al lloc i descobreix el cadàver que les seves fotografies li han revelat. De tornada a casa seva, troba el seu taller buit: tots els seus clixés i negatius han estat robats. Desemparat, busca consell amb un amic, però és en va. Al matí, torna al parc, per descobrir que el cos també ha desaparegut.
FITXA TÈCNICA
Direcció: Michelangelo Antonioni
Protagonistes: David Hemmings, Vanessa Redgrave, Peter Bowles, Sarah Miles
Producció: Carlo Ponti
Guió: Michelangelo Antonioni, Tonino Guerra, Edward Bond, a partir de Las babas del diablo de Julio Cortázar.
Música: Herbie Hancock
Fotografia: Carlo Di Palma
Muntatge: Herbie Hancock
Productora: Metro-Goldwyn-Mayer
País d'origen: Regne Unit, Itàlia i Estats Units
Estrena: 1966
Durada: 112 min
Idioma original: anglès
Rodatge : Londres, Maryon Park, Amalgamated Studios, Stockwell, Regent Street i Pottery Lane.
Gènere: Drama
Nominacions: Oscar a la millor direcció i Oscar al millor guió original.
Premis: Palma d'Or (1967)
.jpg)
OPINIÓ PERSONAL
Personalment em va costar bastant seguir el fil conductor de l'obra, ja que no és un tipus de pel·lícula que miro sovint. Hi ha diverses escenes que em vaig perdre, però amb aquesta curiositat de saber per on vas o que pot passar a continuació, servia per intentar entendre més l'obra.
Per poder veure aquesta obra i entendre més o menys de què va, recomano llegir prèviament l'argument, jo no ho vaig fer i per això no em vaig adonar de gaires coses.
Mai havia vist una peli com aquesta, vaig tenir moments de saturació, de no estar entenent res, i d'altres moments de satisfacció de poder esbrinar per on anava l'obra.
